Les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’han introduït a la nostra vida en un espai molt curt de temps, canviant la forma que tenim de relacionar-nos i comunicar-nos, afectant la gestió que en fem del temps i la informació. Això ha generat un desfasament en la forma que cada generació té d’entendre i utilitzar la tecnologia.
Les TIC però no són un risc en si. Si en fem un ús racional i tenim consciència dels riscos associats, les noves tecnologies poden esdevenir bons aliats per a l’educació i la comunicació, i un incentiu per a l’aprenentatge dins l’aula i fora d’ella. Però s’ha de tenir en compte com afecten la forma de socialitzar i la construcció que fem de la nostra identitat i que existeixen riscos associats en àmbits com són la privacitat i la seguretat, aspectes sotmesos a una important redefinició dins l’àmbit online. Fenòmens com el ciberassetjament, el sexting, l’engatussament o grooming, i d’altres usos associats a les pantalles són motiu de preocupació per a pares i educadors, i existeix encara poc coneixement dins aquests col·lectius de quines són les estratègies educatives més adequades per fer-ne front.
La prevenció dels riscos associats a les pantalles passa per un accés dins entorns com la família o l’escola, on es pugui garantir que es produeix un aprenentatge de quins són els riscos i les possibilitats que ens ofereixen. Hem de tenir en compte que les adolescents i joves fan un ús de la tecnologia enfocat a l’oci i la relació amb els companys, i que eines com el mòbil han esdevingut un ritual de transició a l’edat adulta. Per tant hem d’entendre quines són les seves necessitats per educar en un ús racional i crític i fomentar que ells mateixos prenguin decisions responsables quan es trobin en situacions de risc.